Els antecedents històrics de la festivitat de Sant baldiri s'inicien amb la construcció de la capella l'any 1532 dedicada a Sant Baldiri i Sant Llàtzer, que eren els Sants protectors dels trencats i dels leprosos, unes dolences força freqüents en aquella època i que va promoure el benestant figuerenc Pere de Roca. Aleshores estava emplaçada a fora murs de la vila i sobre el camí ral de Figueres a Girona que estava orfe d'edificació i que posteriorment es va convertir en el carrer Nou.

Visitant l'església en determinades festivitats s'hi podien guanyar cent dies d'indulgència. Poc després, en el 1608 i al costat nord de la capella, la seva filla va bastir-hi la casa de l'Hospital de Caritat i més tard, a la banda sud, la casa del rector d'aquesta església. Els edificis tenien façana al camí vell de Vilatenim, ara carrer de la Rutlla, i al de Castelló, vial amb el mateix nom.

En aquells moments s'iniciaren també les primeres construccions particulars a l'inici del nou carrer. A la cantonada, en el camí de Castelló, hi havia la creu de terme on figurava esculpida una mà i era dita del Guix ja que els guixaires hi feien el seu mercat. Aquesta creu inicialment havia estat a la porta d'entrada a la vila a l'inici de la Rambla i avui és una propietat particular a Girona. El pedestal està  en el Museu de l'Empordà i una reproducció seva s'alça a la plaça Creu de la Mà. A la façana de la casa del capellà hi havia l'escut de pedra de Figueres, que és el més antic que es conserva i que actualment està exposat al Museu de l'Empordà.

El cronista figuerenc Eduard Rodeja ("Figueras. Notas históricas 1387-1753") escriu que un cop acabades en el 1698 les guerres que s'havien promogut contra França després del Tractat dels Pirineus, la gent va exterioritzar la seva alegria e un gran fervor religiós i va organitzar una processó que s'iniciava a la Casa del Metge, que estava al carrer Nou, cantonada carrer al carrer de Sant Llàtzer. Diu que "entre els actes que van tenir lloc figurava el de la primera processó de Sant Baldiri, que encara conserva la seva secular tradició i que actualment se celebra el dia 20 de maig, dia de la festivitat del Sant. En aquesta data, els pabordes de la capella, presidits per la imatge que portaven en el tabernacle adornat amb moltes flors i precedits d'una orquestra, anaven a l'església Parroquial a recollir la comunitat per celebrar la Missa cantada i, una vegada acabat l'acte, l'acompanyaven novament a l'Església".

"Aquesta festa va tenir un gran ressò i es convertí en una fira que durava tres dies i que era considerada com una petita repetició de les Fires de la Sant Creu, pel gran mercat que s'hi feia. Les parades de comerciants omplien tot el davant de la vorera i s'allargaven fins a l'inici del carrer Nou. Als actes inicials s'hi va afegir el costum de plantar davant la capella tres pins que havien de ser pinyoners i tallats en un bosc de la contrada, els quals eren portats en un carro rebut al capdavall del carrer Nou per una cobla que tocava peces de caire popular i envoltada d'un reguitzell de mainada. Els tres pins era una remembrança del màrtir del Gòlgota. També s'hi afegiren audicions de sardanes i festes de caire popular, totes elles organitzades per un patronat format pels veïns del barri devots de la institució.

L'any 1963, i degut als efectes soferts pels bombardeigs de la guerra civil es va enderrocar l'edifici de l'Hospital de la Caritat i tot seguit es va veure la necessitat de derruir també la capella de Sant Baldiri que estava en males condicions urbanístiques i constructives a causa del seu envelliment. El bisbat hi va donar la seva conformitat i se'n va construir una de nova al mig del terreny de l'Horta de l'Hospital, avui plaça Catalunya, fins que en el 1978 també fou enderrocada i el culte de Sant Baldiri traslladat a la cripta de l'església parroquial de la Immaculada.".

Josep Mª Bernils Mach - Cronista oficial de Figueres